La cosa "Okupa" i la Rahola

Ara no penseu que és perquè li tingui una tírria especial a la Pilar Rahola però llegint les seves darreres columnes relacionades amb la cosa "okupa" i amb el seu desig embogit de que el Saura se la foti els primers dies de conseller a interior, m'he quedat esglaiat.

No és la meva intenció atorgar-li cap protagonisme especial però he tingut un forat de temps lliure i he pescat les seves bajanades.

Ja se, es veritat, qui et pensaves que era la Rahola? què esperaves d'aquella que anava agafada d'una de les sis ales del Colom Colom amb aquella cosa del PI? Em direu més d'un i de dos. Però sigui com sigui ja ni me'n recordava de la Rahola fins que l'altra dia vaig llegir el que escriu i em vaig quedar garratibat.

Però d'on ha sortit aquest personatge? Com podia estar a ERC? o perdoneu, potser cal dir, què més si pot trobar a ERC? S'acabarà la cantera de esquerranistes rancis amb els i les Raholes, Barreres i Coloms?

Anem a veure que diu ara la suposada Fallaci catalana.

Aquesta indivídua pregunta sobre els "okupas", com si estigues parlant de gulags, dels "khemeres rojos" o de la repressió estalinista, “¿No sería hora de hacer un análisis autocrítico, en el seno de la izquierda, por la complicidad demostrada con el fenómeno?” Pregunta que jo ràpidament podria transformar en “¿No sería hora de hacer un análisis autocrítico, en el seno de la izquierda, por la complicidad demostrada con el fenómeno de la especulación inmobiliaria?” però que només deixo en un terme menys hostil: de quin fenomen parla aquesta senyora? però "¿Qué fenomeno ni que niño muerto?". Només puc entendre els seus raonaments pensant que tingui accions a 22@ perquè sinó vol dir que no hi toca.

I va i diu “Y más cuando esas buenas intenciones las llevan a cabo los hijos de esos padres cuya alma quedó colgando de alguna barricada del 68.”. Però que passa amb el maig del 68? Qué s'empatolla aquesta senyora? Qué alma quedó colgada donde señora Rahola? Com a molt va deixar algun penjat d'àcid lisérgic però no gaire més! I no exageri senyora que el maig del 68 tampoc ens va donar cap sort de criminals o genocides perquè l'estiguem utilitzant com si parlessim de l'holocaust?

“Y así han ido pasando los años, permitiendo que crecieran las alas de un fenómeno antisistema, con la misma intensidad con que crecía su impunidad. La derivada violenta, en ese contexto, era previsible.” Jo de veritat, hi ha molts moments que crec que està parlant de la especulació immobiliària i de la seva bombolla, i altres em sembla que estigui llegint a Nostradamus. Què vol dir amb antisistema? Quin és el sistema per a ella? Que tingui que venir un “relator” de la ONU a dir que a Catalunya no es respecten els drets humans bàsics relacionats amb la vivenda? És aquest el sistema de la Rahola? Ah! Ja, Això no li interessa a la Rahola, és massa inocent.

Què creu que ha de ser l'esquerra? Una banda d'adoradors de bancs i caixes? Una línia de pensadors pro-mobbing? Una agrupació de defensors de la presència de l'exèrcit nord-americà a Iraq? Aquesta dona tindria que dir que es va equivocar o que ens volia prendre a tots el pel, però que en realitat és una fatxenda que creu que a Barcelona només hi té que viure la gent guapa i pija. Aquesta senyora faria bé apuntant-se a la FAES perquè te un perfil igual de mediocre intel·lectualment i fa com que reinventa la sopa d'all.

Quin pais diriem que és Catalunya veient i escoltant i llegint a Boadelles i a Raholes?

Llegiu, llegiu...

http://84.246.226.84/articulos.php?id=886

Parasitisme i història

-->

Una de les sensacions que més es va apoderant de mi segons vaig assistint a les classes d'Història Antiga i Medieval, és la de que la espècie humana des del Neolític ingressa ja sigui de bon grat o per força en una certa categoria de paràsit.

Un paràsit, que a més a més, no es conforma amb viure a costa d'altres espècies deteriorant cada cop més la seva qualitat de vida, sinó que s'endinsa en el parasitisme intern entre membres de la seva pròpia espècie.

Mai hem definit, suposo que per xovinisme antropocèntric, la nostra pròpia activitat en relació a d'altres espècies com a parasitisme, però per a mi és quelcom que sembla absolutament clar. L'ésser humà ha gosat i gosa dir que ha parlat amb déu, i hi ha fins i tot qui es presenta com a interlocutor del ser suprem i dicta amb absoluta autoritat allò que es pot fer i allò que no.
Però ningú no gosa dir la veritat; som éssers parasitaris i tenim una tendència sensacional a exhaurir tot el que ens envolta, fins i tot el planeta Terra. No es salva res, ni boscs, ni animals, ni minerals... ni nosaltres mateixos.

Quan escoltava i llegia la història de les primeres evolucions i aparicions dels estats i de les seves ciutats a Mesopotàmia, Uruk, Ur o Ubaid, em preguntava quin fenomen podia haver dut a l'ésser humà a apostar per un sistema en el que definitivament qui treballa és la víctima d'una maquinària infernal basada en la rapinya metòdica, i que té com a fi últim aconseguir nodrir a una casta de privilegiats que malversen la energia humana, animal, vegetal i mineral sense cap ni peus.

Uns éssers humans que han aconseguit “domesticar” a determinats animals i vegetals es diu que van trobar un entorn amb un potencial econòmic enorme al delta del Tigris i l'Eufrates, i que aquella riquesa els va facilitar un sedentarisme quasi definitiu, i una capacitat de planificació luxosa per a les seves vides. Van fundar els primers focus de “civilització” però al principi, al menys això és el que sembla a Ubaid, no hi havia classes, tothom era igual.

A aquelles domesticacions antigues potser encara no els hi podríem dir parasitisme, perquè no suposaven una davallada significativa en la qualitat de vida dels animals o dels vegetals, com ho signifiquen ara, època en la qual ja es pot afirmar que (li donc la raó al Ratzinger) l'infern existeix i el viuen certes espècies animals a les granges dels humans.

Però aquests homes d'Ubaid o Uruk van anar més lluny i van començar a materialitzar las seves creences espirituals en els primers temples i monuments. Podem dir que van malbaratar el benestar que havien guanyat amb els seus aparents progressos? Podem dir que no estaven preparats per fruir del món sense complicacions?

Els zigurats, las piràmides, o el megalitisme per a mi son fenomens misteriosos d'imbecilitat. Ja que sembla el principi d'un camí incomprensible, en el qual la espècie humana malversa el meravellós temps de que disposa bellugant pedres enormes per representar allò inconexe. Immobilitza els seus guanys econòmics en icones que representen el poder d'una elit.

Aquells temples tenien que anar acompanyats dels seus “especialistes” en la interpretació del món, aquells que acabaran sent probablement els sacerdots, que després necessitaran no treballar per poder realitzar les seves interpretacions, i a realitzar interpretacions li diran treball. Una mica com aquest empresaris d'ara que quan truquen al pont aeri per fer algun "trapicheo" també diuen que treballen. Aquests espabilats acumularan els excedents d'una agricultura hostil amb el medi però hiperproductiva al principi, exigiran cada cop més recursos per a realitzar els seus ceremonials i acabaran creant les ciutats parasitàries, ciutats que eren un forat negre en aquell context social, ciutats que no generaven res, només exigien.

Com van acabar els sacerdots esdevenint una casta de depredadors que xupaven cada cop més la sang als camperols és difícil de saber. Quin va ser aquell moment en el qual la jerarquització de la societat va donar el seu salt qualitatiu sense retorn?

El cas és que aquí estem ara, en una societat, que com d'altres, la egipcia, la hitita, la babilònica, la franca, la romana, la andalusina, no pot funcionar sense castigar el treball. Qui treballa es el més perjudicat, i és el que pateix a tota una gernació de paràsits que s'autodefineixen de moltes maneres amables però que queda clar que només dediquen els seus esforços a veure com poden treure més marge del treball d'altres.

Fer un viatge a través de la història es pedagògic, veure com hi ha gent que en la seva dèria per no treballar i adornar-se de parafernàlia simbólica, prefereix explicar imbecil·litats còsmiques (a poder ser el més excloents possibles per eliminar competidors), mercadejar amb el treball d'altres per treure'n fruit, traficar amb carn maltractada a cops, vendre als seus congèneres amb excuses religioses o racials o sense excuses de cap mena, inventar mecanismes de representació del treball per poder especular-hi (diners, hipoteques, prèstecs), assassinar en nom del que sigui, obligar a construir temples, catedrals, piràmides, obligar a fer allò més absurd possible per tal d'atordir a la víctima i desactivar el seu sentit comú.

Però tampoc no ens enganyem, la nostra és ara per ara una escala de parasitisme superjerarquitzada, en la qual al final, abaix de tot, hi trobem als animals i a les plantes, perquè malgrat que les religions monoteistes i el pensament "divulgatiu" humà encara no vol reparar en el tema, és evident que nosaltres no som més que una espècie més dins del món orgànic, i resulta evident que som la espècie més perillosa i catastròfica d'aquest món, la que menys respecta el que podria ser un nivell de moral mes lax que el que pretenem abanderar moltes vegades.

La veritable història.

Alguns cops val la pena analitzar els fets pel que queda d'ells i per l'ús que se'n pot fer. D'aquesta manera podríem arribar a hipòtesis sorprenents. El cas dels incidents que van tenir lloc en relació al Forat de la Vergonya fa uns dies són un exemple del que dic.

Aquest grup estrany que va rebentant amb total impunitat qualsevol acte de protesta dirigit contra el règim municipal, quin efecte provoca? Normalment a mi el que em sembla és que provoca l'efecte de que no es parli del nucli del problema que genera la protesta, i que acabem parlant de temes de “seguretat”, de “grups incontrolats procedents de fora de Barcelona”, de “vàndals” i coses d'aquest estil. Fa més servei a l'ajuntament que als manifestants. No us fa aquest efecte?

Aquesta gent que governa (perdoneu l'eufemisme), i que ha permès que el bé més preuat dels ciutadans de Barcelona és tripliqui en poc més de 5 anys, aconsegueixen revestir-se de santedat i civisme cada cop que actuen els encaputxats “cremacontenidors”. Barregen sense cap preocupació als manifestants que es queixen de les gamberrades municipals amb els gamberros del carrer, i amb l'enrenou de la trencadissa de mobiliari urbà les protestes queden ofegades per la sagrada “indignació municipal”.

És estranya la ineficiència de les autoritats davant d'un fenomen tan minso. En aquesta ciutat hi ha un munt de policia, l'alcalde ja té els mossos que volia al seu abast, i a més a més la coordinació entre ambdós edificis de la Plaça Sant Jaume sembla que tindria que ser senzilla. Però, es clar, fins i tot hi ha qui es pixa a les parets de l'ajuntament. I ells pobrets, encara que sembli mentida, no poden fer res.

Es quan passen coses així quan aquesta gent, que no volia deixar entrar al Fòrum 2004 als visitants amb aigua embotellada, culpabilitza, o al ciutadà per incivisme de forma genèrica i impertinent,, o a la llei perquè no està actualitzada (que collons fan ells al poder!), o a estratègies prioritàries que impedeixen fer el més important, o a allò que sigui. Desprès, quan veuen les eleccions una mica a prop, fan ordenances que no serveixen per res, i es queden tan cofois. Mentre a Barcelona cada dia que passa es més difícil viure.

Per cert que avui a la cosa radiofònica del Cuní es parlava de que, a conseqüencia dels fets protagonitzats pels grups antisistema, potser caldria suspendre la cimera europea de l'habitatge que volen fer els governs de la UE a la ciutat on el robatori de l'habitatge és més flagrant: Barcelona. Ho fan tot ben recargolat i carregat de conya, oi?

Senyors hereus i senyores pubilles llàstima que fer conya amb la vivenda a Barcelona no faci cap gràcia.

El forat de la vergonya.

El dijous vaig tenir sort de no tenir classe d'Història Antiga. Vaig sortir a les vuit i em vaig estalviar els aldarulls que es van produir per allà a les nou del vespre en aquells territoris.

Avui no he vist les restes del combat ferotge que diuen que va haver-hi. Sembla ser que al graó del MACBA va haver-hi llenya entre jovent desafecte al règim i els mossos d’esquadra. Un grup amb caputxa va llençar fins i tot coets a l’autoritat, al més pur estil "bazocaire". Noticia positiva: ningú va prendre mal.

Tot rau en la posta en marxa d’un projecte a prop de Santa Caterina sense consens amb els veïns. Sembla que el concepte de participació que té aquest consistori és una mica obscur. Obren processos participatius que després es passen pels baixos de forma ofensiva. Jo ho he viscut això i és emprenyador. S'omplen la boca de participació però no hi creuen gens ni mica.

Aqui us deixo un enllaç en el que es denuncia el procés participatiu.

Procés participatiu del Forta de la Vergonya.

En qualsevol cas l'origen de les forces guerrilleres urbanes el desconec, i no se fins a quin punt té relació amb el tema. Quan va haver-hi la festa del famós “botellón” també van aparèixer tropes irregulars amb ganes de fer pràctiques. En aquell cas encara va quedar menys clar el connector entre “botellón” i guerrilla urbana, i encara va quedar més fosc el perquè els veïns del Raval tenien que capejar ambdues tocades de genitals.

En definitiva la cosa està calenta per la barriada.

Qui li demanarà perdó al Neanderthal?

"...no oigo a ningún musulmán que pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos" va dir l'Aznar a una conferència a l'Institut Hudson de Washington.

Però aviam perquè tenen que demanar perdó? Per conquerir Espanya o per estar vuit segles? O per fer ambdues coses de forma coordinada?

Només tindrà que demanar perdó Bush per envair Iraq si s'hi queda vuit segles? Ostres! No sis plau, que foti el camp ja!!!

I dic jo, qui li demanarà perdó al Neanderthal per arraconar-lo i possibilitar la seva extinció. La pregunta correcte ja se que seria, i a quin Neanderthal li demanem perdó si ja no en queden? Però per l'Aznar pensar això és massa complicat.

Mare meva, com pot ser tan curt un paio que s'ha llicenciat de Dret a la Complutense? Qui de la Complutense ens demanarà perdó per donar llicenciatures a cervells d'aquesta mena? Senyor Aznar, no se'n vagi no, vagi al Punt Verd més proper i llencis al contenidor de barrejats.

Mesopotàmic

Aquesta setmana ja he començat les meves primeres classes i he pensat en el Negre i en les seves afirmacions sobre la importància de Mesopotàmia en la vida quotidiana. Ell sempre diu que quan una cosa és extraordinària cal dir que és mesopotàmica. Ara podré esbrinar la profunditat d'aquesta afirmació.

En aquell lloc a on suposadament és van conformar les primeres societats complexes, on va aparèixer d'una forma prou definida la jerarquització, les classes, la propietat, el patriarcat i tantes coses negatives que encara arrosseguem, podria ser el lloc clau que ens facilités entendre perquè l'ajuntament fa els carrers nous i els obre cada dos per tres sense cap sentit i mai encerta a fer un paviment prou resistent.

La nova facultat, com diu el Negre, és d'allò més mesopotàmic que puguem imaginar, i transforma d'una manera respectable el barri del Raval. Encara podeu veure alguns immobles que queden darrera de la facultat en una imatge pròpia (encara que no tant) d'aquell increïble i bonic reportatge sobre la transformació del Raval que és deia “En construcción”.