Hi ha individus increïbles, capacitats per aprofundir en la estupidesa d'una forma espectacular. Tenen el do d'imbecil·litzar la imbecil·litat. I això no és poca cosa. I per a mi un d'aquest elements és Albert Boadella.
Avui llegia un resum al Pais de la seva presentació d'un llibre des de la golondrina al port de Barcelona i no sortia de la meva hipnosi. Boadella és capaç de cometre la imbecil·litat de ser un patriota però a més a més ho fa imbècilment d'amagatotis, aixoplugant-se en nosequin rollo cosmopolita. En Boadella és tan ciutadà del món com espiritual és el Dalai Lama, un se'n va a demar-li ajut al Bush (un gran meditador, ja el coneixeu) i l'altra per combatre el nacionalisme català se'n va a Madrid a raspallar sabates als patriotes espanyols.
Ara, aquest amant de la llibertat, és queixa de que a Barcelona quasi ningú va anar a veure el seu espectacle “En un lugar de Manhattan” al Lliure. I ens acusa a tots els catalans de col·laborar amb la maquinària nacionalista local. Fa por, perquè ell ja va deixar clar a l'ABC temps enrere que és amant d'enviar tancs a on facin referèndums il·legals, cosa per altra banda molt pròpia de les pàtries més ultra nacionalistes del planeta i poc relacionada amb cosmopolites ciutadans del món. Qui sap que faria amb tota la població catalana a la qual acusa de complicitat en el boicot que diu que ha sofert.
Aquest home tan “complex” és un simplificador de la realitat social en clau negativa, un populista revestit amb una pàtina cultural poc resistent a la pluja. Mou la maneta des de la golondrina perquè diu que no vol trepitjar territori català i després se'n va al seu cau de Pruït a fabricar teatre antipatriòtic per servir-lo als patriotes espanyols a Madrid.
Boadella parla de que a Catalunya no hi ha llibertat, relaciona el seu baix taquillatge i el seu fracàs empresarial amb aquest fet. Som molts els que fa temps que sabem que a Catalunya no hi ha llibertat, i també sabem que no n'hi ha a Espanya, ni tampoc a EEUU, i no som "genis" com ell. Però en canvi tenim clar que la llibertat consisteix per exemple en poder anar o no anar a l'espectacle que hom vulgui sense tenir que patir ni tan sols aquest tipus d'estirabots ridículs.
Per altra banda els espectacles del Boadella sempre han estat fluixets, i el principal cop que tenien era un cert cop amb una implicació política transgressora sincera, per tant és lògic que si la juguesca no surt bé, i la transgressió ho és de conveniència, el negoci se t'ensorri. Sobretot perquè més enllà de la teatralització d'aquests elements polítics locals el teatre de Boadella tampoc té gaire cosa més. Jo he passat bons moments però també he detectat mediocritat, aquesta cosa amb la qual a ell, que és creu genial, tan li agrada fuetejar a l'adversari.
És trist i ridícul, me l'imagino escridassant des de l'escenari al públic que ni tan sols ha vingut a veure'l. No és pot ser més patètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada