Si no voleu anar a l'infern, i barrejar els vostres crits de dolor eternament amb el Ratzinger, no teniu que llegir aquest llibre, però si aquest problema no us preocupa i més aviat creieu que l'infern està al planeta Terra i que de dimonis desgraciadament n'hi ha un grapat ben vestits i ben menjats, llavors llegiu, llegiu...
El llibre d'Acharya deixa caure la idea de que potser en Jesús de Natzaret no va existir i la religió cristiana no és més que una compilació de creences antigues que va tenir la seva versió 1.0 al Concili de Nicea l'any 325 després de Crist (quin bucle!).
El potent software Cristianisme 1.0 integraria tota mena de paquets procedents de religions com la zoroastriana, mitràica, yahveista, maniquea, druídica, budista i una llista inacabable. A partir d'aquí dels evangelis existents, que difícilment es corresponen amb les dades plantejades (tots son bastant posteriors al període suposat de vida de Jesucrist), es va fer una selecció arbitrària a conveniència i es va llençar el nou sistema operatiu dissenyat per no compartir disc dur amb cap altra (És com Microsoft, si l'instal·les el darrer s'ho carrega tot).
De fet un dels elements interessants i que més em va cridar l'atenció es entendre que no hi ha cap element històric fiable que suporti la existència del senyor (majúscules si voleu) en qüestió. Només hi ha uns texts escrits per un historiador jueu fariseu nomenat Flavio Josefo que cap al 93 fa un parell d'al·lusions a “Antiguitats jueves” sobre Jesús en un acte que s'ha definit com el “testimoni flavià”.
De fet aquest “testimoni flavià” hi ha historiadors reputats que el qualifiquen d'interpolació. Les paraules que fan referència a Jesús, serien texts inserits posteriorment en el text original. Com us podeu imaginar la polèmica és gran però per a mi el cas és que la possibilitat de que aquell bon senyor existís sembla a totes llums més aviat remota, i la de que fos qui es diu que va ser encara més, i la de que els evangelis que han servit per compilar el manual d'instruccions del software humà més famós de la història recent siguin la representació fidel del que aquell senyor, que ja no sabem ni si va existir, va dir, son extremadament improbables.
El cas és que sigui com sigui el llibre encara que un pel feixuc està treballat d'una forma seriosa i no és cap cosa d'afeccionats.
1 comentari:
Però llavors res té sentit. No?
Publica un comentari a l'entrada