La política que fan els polítics d'avui en dia, al menys a les nostres contrades, cada cop guarda més similituds amb el futbol; qui té més calers és qui té més possibilitats de guanyar, en general tot sol ser una martingala, s'omplen muntanyes de pàgines als diaris de bajanades, per una jugada bona que és fa tens que empassar-te hores de joc mediocre i avorrit...
A banda de la seva similitud amb un altra dels temes de conversa preferits pels homes, la subpolítica que emplena els diaris de lletres, paraules, frases i parrafades infinites, cada cop és més virtual i té una clara tendència a entretenir-nos però a no solucionar res tangible. Hi ha una clara preferència per parlar de coses simbòliques, o de coses que van passar fa 50 anys, de terrorisme i unitat patriòtica, o de qüestions que entren en la vida personal de cadascú... Sovint penso que si no hagués terrorisme a un bon grapat de polítics els hi agafaria una depressió perquè no sabrien de que parlar, potser és per això que hi ha qui busca guerres llunyanes en las quals emmerdar a la ciutadania.
Quan la economia va malament o va bé, no cal ser un set ciències per saber que el govern de torn hi té poc a veure, perquè les conjuntures corren per un nivell cada cop més inaccessible a governs com l'espanyol o el català. En relació a tot allò social; pobresa, exclusió, violència estructural, especulació, destrucció ambiental, son coses que en realitat no preocupen als nostres polítics, per molt que facin veure que si. Com a molt fan esforços per fer veure que els hi preocupa i llavors ataquen les conseqüències en lloc de les causes.
Això que fan el Mas, el Saura, el Zapatero, el Rajoy, el Zaplana, el Tardà... en fi, tota aquesta colla de mercaders del no res, es subpolítica; una cosa que en general no serveix per res positiu però que compte!; si ho fan malament com passa darrerament el que si poden aconseguir és incrementar el nostre malviure i que principalment aquest malviure arribi un moment que no sapiguem d'on ve, si de la guerra de les banderes, de la lletra de l'himne, d'uns papers a Salamanca, de la pugna per les seleccions, del boicot al cava, de que Companys era un terrorista i Fraga té les mans tacades de sang...
Mentre aquests passen la estona inflant-nos el cap amb productes inútils, una vivenda digna ja és inaccessible a milions de persones, els preus no paren de pujar i els sous es queden cada cop més congelats, ens volen allargar la vida laboral i l'atur torna a créixer, les multinacionals desprès d'haver fet l'agost foten al camp a llocs on poder fer-lo encara més, els bancs es forren i mai en tenen prou... i en conclusió la política real va funcionant per un altra banda de forma antidemocràtica i en mans de gent que no sabem ni qui son.
Potser dels debats de la subpolítica que es podrien entendre com a reals podríem dir que n'hi ha un que té una certa tangibilitat i és el del transport públic de rodalies. ¿Com és possible que no s'hagi invertit en quelcom tant important? La meva resposta va a parar al lloc de sempre; perquè en realitat qui ha manat fins ara ha estat la industria de l'automòbil i els seu entorn, un autèntic poder fàctic que pica més alt que els subpolítics titelles que patim cada dia, i ni les esquerres ni les dretes del poder han gosat fer la competència al vehicle privat mitjançant alternatives més racionals.
Ara, quan la dilapidació de recursos i les pèrdues astronòmiques ja es poden llegir en termes d'economia autista-capitalista van i es desperten, i sembla que tot el problema giri al voltant d'un traspàs de competències.
A banda de la seva similitud amb un altra dels temes de conversa preferits pels homes, la subpolítica que emplena els diaris de lletres, paraules, frases i parrafades infinites, cada cop és més virtual i té una clara tendència a entretenir-nos però a no solucionar res tangible. Hi ha una clara preferència per parlar de coses simbòliques, o de coses que van passar fa 50 anys, de terrorisme i unitat patriòtica, o de qüestions que entren en la vida personal de cadascú... Sovint penso que si no hagués terrorisme a un bon grapat de polítics els hi agafaria una depressió perquè no sabrien de que parlar, potser és per això que hi ha qui busca guerres llunyanes en las quals emmerdar a la ciutadania.
Quan la economia va malament o va bé, no cal ser un set ciències per saber que el govern de torn hi té poc a veure, perquè les conjuntures corren per un nivell cada cop més inaccessible a governs com l'espanyol o el català. En relació a tot allò social; pobresa, exclusió, violència estructural, especulació, destrucció ambiental, son coses que en realitat no preocupen als nostres polítics, per molt que facin veure que si. Com a molt fan esforços per fer veure que els hi preocupa i llavors ataquen les conseqüències en lloc de les causes.
Això que fan el Mas, el Saura, el Zapatero, el Rajoy, el Zaplana, el Tardà... en fi, tota aquesta colla de mercaders del no res, es subpolítica; una cosa que en general no serveix per res positiu però que compte!; si ho fan malament com passa darrerament el que si poden aconseguir és incrementar el nostre malviure i que principalment aquest malviure arribi un moment que no sapiguem d'on ve, si de la guerra de les banderes, de la lletra de l'himne, d'uns papers a Salamanca, de la pugna per les seleccions, del boicot al cava, de que Companys era un terrorista i Fraga té les mans tacades de sang...
Mentre aquests passen la estona inflant-nos el cap amb productes inútils, una vivenda digna ja és inaccessible a milions de persones, els preus no paren de pujar i els sous es queden cada cop més congelats, ens volen allargar la vida laboral i l'atur torna a créixer, les multinacionals desprès d'haver fet l'agost foten al camp a llocs on poder fer-lo encara més, els bancs es forren i mai en tenen prou... i en conclusió la política real va funcionant per un altra banda de forma antidemocràtica i en mans de gent que no sabem ni qui son.
Potser dels debats de la subpolítica que es podrien entendre com a reals podríem dir que n'hi ha un que té una certa tangibilitat i és el del transport públic de rodalies. ¿Com és possible que no s'hagi invertit en quelcom tant important? La meva resposta va a parar al lloc de sempre; perquè en realitat qui ha manat fins ara ha estat la industria de l'automòbil i els seu entorn, un autèntic poder fàctic que pica més alt que els subpolítics titelles que patim cada dia, i ni les esquerres ni les dretes del poder han gosat fer la competència al vehicle privat mitjançant alternatives més racionals.
Ara, quan la dilapidació de recursos i les pèrdues astronòmiques ja es poden llegir en termes d'economia autista-capitalista van i es desperten, i sembla que tot el problema giri al voltant d'un traspàs de competències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada