16 de gen. 2008

Meravelles apassionants de l'arquitectura urbana de Barcelona


Això pertany al parc de les Tres Xemeneies, que algun dia no tan llunyà seran un monument a la demència humana industrial, i és un paral·lelepípede que es caracteritza per mancar-li dos paral·lelograms, es a dir, dues cares. A la pràctica aquesta mancança, que potser va ser voluntària i deuria sorgir del cervell privilegiat d'algun dels gloriosos arquitectes que han passat per aquesta ciutat en missió de marcatge, reuneix certes particularitats com poden ser la de que no serveix per al fi que hom imagina quan vol pensar bé.


Escenari? A quina ment malaltissa se li acut fer un escenari de formigó en forma de caixa de sabates? Això si, si plou els artistes és mullen igualment tot i que el públic es mulla més encara. Però la inutilitat no és el més rellevant d'aquesta peça. El més important és que els sense sostre utilitzen aquest semi-aixopluc patint a ple mes de gener la corrent d'aire que es genera en aquesta mena de túnel i patint, si plou, la mullena de la pluja en diagonal. En realitat és una bona idea si es tracta de fer la vida més difícil a la població de sense sostre que augmenta de forma paulatina però determinada a Barcelona.


Ah! Però ja se on és la meva errada! Aquesta construcció no havia estat pensada per als sense sostre perquè per això ja hi ha ... el puto carrer pelat, ara que les entitats bancàries exterioritzen els seus caixers automàtics per evitar que s'utilitzin com abrics espontanis. Ara ho entenc.