Avui es declara la independència de Kosova i tenen que sorgir com es evident una gran quantitat d'interrogants i dubtes entre tots aquells que no tenim les coses clares. Entre aquells que no les tenim en el sentit de que no tenim dogmes ni preceptes intocables, ni dormim amb cap manual d'instruccions a sota el coixí.
És qualsevol procés d'independència positiu per defecte? Aquells que defensen amb capa i espasa la infal·libilitat dels estats existents i per aquesta raó la impossibilitat de modificar les seves fronteres no mereixen ni ser escoltats, bàsicament perquè solen ser individus que mai escolten a ningú. Penso que el dret d'autodeterminació dels pobles no es ni tan sols discutible, ara bé també penso que l'aparició de nous estats amb una marcada identitat étnica tindria que ser considerada com un fracàs de la convivència humana.
No es pot negar la llibertat d'una comunitat a decidir a quin estat pertany si aquesta decisió es pren d'una forma democràtica i amb un clar consens de la població que no la divideixi en dues meitats o que generi l'exclusió de minories, però més enllà dels detalls tècnics (que val la pena tenir en compte) tampoc es pot negar que l'aparició de nous estats on la ciutadania es conforma al voltant de conceptes étnic-culturals (llengua, religió, “raça”, tradicions...) i no de conceptes socials, logístic-territorials, filosòfics i en definitiva fonamentats en la igualtat i la justícia social i per això més integradors, és una desastre que marca una tendència de retrocés en termes de convivència.
Bòsnia és l'exemple d'un país que gaudia d'una forta multiculturalitat i integració i que ha acabat reduït a un parrac de territoris aïllats i separats per comunitats estereotipades que la gran majoria de la població no ha pogut ni escollir. La separació de palestins i israelians, i l'aposta de la comunitat internacional cap aquesta “solució” és un altra exemple de barbarie humana.
Que Kosova sigui o no independent no és el problema, el problema és que neix un estat “albanés” que no ha estat capaç d'integrar i respectar a la comunitat sèrbia que viu en el seu territori. Donats com som els humans a inventar “races” l'exemple de Kosova no es que sigui un perill perquè obre la porta a que territoris com Catalunya o Euskalherria demanin la independència, sino que el veritable horror és que això vagi acompanyat de la creació de noves ètnies, neteges, persecucions i odis entre nous pobles-ficció creats a través de la manipulació de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada