27 de març 2008

Pla de Bolonya o com es digui.

Avui he assistit a un acte informatiu envers l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), altrament dit Pla de Bolonya, o el que podríem denominar amb més cura, el procés vinculat a la Declaració de Bolonya del 1999 i les seves conseqüències.

El que he pogut entendre, i no vull dir amb això que sigui el que s'ha dit, és que s'intenta homogeneïtzar la educació superior a nivell europeu i principalment posar en solfa a paisos com Espanya, Grècia o Itàlia utilitzant com a referent el sistema educatiu anglosaxó.

Al marge de que sigui relativament cert que, sobretot en el cas de les humanitats, calgui orientar les carreres per a que tinguin sortida professional, sense reduir-les a una eina utilitaria mercantil que s'allunyi del coneixement, penso que el que avui he entès molt bé és quelcom que va molt més enllà del Pla de Bolonya, i és el fet de que la Universitat de Barcelona és deficitària, i ho és sobretot perquè la Generalitat no inverteix el que cal en aquesta institució.

Com no té que ser deficitària una entitat en la qual no es posen els ingresos que calen? Aquí és quan queda patent que el concepte deficitari és absolutament relatiu. És deficitari el Ministeri de Defensa? Si li donen tots els diners que demana difícilment ho serà.

Els motius argumentats per fer aquesta adaptació son:

  • Enfortiment de la dimensió intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.

  • Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.

  • Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en l'esfera internacional.

  • Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.

El que resulta sorprenent és que s'intenti dur a terme una reorientació tan important en l'ensenyament superior argumentant que hi ha imperatius de qualitat que empenyen amb cost zero en la principal universitat de Catalunya. El que resulta trepidant és que aquest govern d'esquerres escatimi diners en ensenyament superior quan en teoria tenim que aconseguir que aquest nivell d'ensenyament sigui més competitiu. On és el conill? On és el barret? Quines penques!