La tristor ens ha envaït novament amb l'esclat d'un altra conflicte bèl·lic més al món. Els mandataris de Georgia i Rússia s'han dedicat durant uns dies a assassinar població civil en base a raons d'una o altra mena però en realitat a causa de la follia malaltissa que atia als governants d'arreu a prendre decisions criminals i irresponsables.
Aquest cop el motiu ha estat Osetia del Sud. No crec que sigui realment important esbrinar fent recerca històrica qui té els drets d'estar o deixar d'estar en aquell bocí de terra. Sembla clar que per exemple a Tsjinvali la majoria vol pertànyer a Rússia. Més enllà de les raons històriques, sovint manipulades a gust del consumidor, el fet és que allà hi viu una gent amb un desig. L'atac estúpid i irresponsable llençat per Saakashvili no ha portat res de bo al seu país ni a la seva població, i Rússia que està governada per individus que no tenen cap mena de problema en vessar la quantitat de sang innocent que calgui per demostrar la seva solvència patriòtica, la seva força bruta i defensar els seus interessos han contestat com es podia esperar.
Quan el 1993 les coses van quedar com van quedar va ser un miracle que només es podia aconseguir mitjançant la neutralització dels superpatriotes del moment; Gamsakhurdia i els Mkhedrioni. Georgia ni llavors ni ara tenia mitja bufetada davant de Rússia i va ser increïble que pogués aconseguir la independència. Perquè es clar, aquest és un assumpte “patriotero” que com sempre infla el cap i castiga sense pietat a les poblacions civils. Pels volts del 1993 quan vaig estar a Georgia, coincidint amb la guerra que es va sostenir amb Abjàsia, i entre Shevarnadze i Gamsakhurdia, em vaig adonar que gran part de la població georgiana tenia una mentalitat molt intransigent en termes de relació amb les poblacions d'aquests petits territoris secessionistes.
Aquest sentiment típicament idiota de l'aferrissament amb conceptes com la unitat nacional, la història i la tradició i totes aquestes porqueries que tan mal ens fan a arreu del món era molt intens llavors i es podia dir que culminava en el fenomen paramilitar nomenat Mkhedrioni. Una classe de nous cavallers patriotes ultradretans que només innovaven en aspectes com la seva afició pels narcòtics i que paradoxalment van neutralitzar al nacionalista per excel·lència del moment, sent neutralitzats al seu torn per Shevarnadze. Quan he vist el que Saakashvili feia a Osetia pensava si tornàvem a tenir una nova colla de forassenyats il·luminats en persecució de la típica missió històrica que com sempre contradiu la missió històrica dels escorxadors de la banda contrària.
Guerres dirigides per covards contra innocents; aquest és el pa de cada dia ara. Cap terra és de ningú però si algú té dret a decidir qui i com té que administrar les seves vides, aquest és el que viu allà. A Gibraltar els gibraltarencs, a Osetia els osets i al Condado de Treviño els trevinyencs. Que fotin el que els hi doni la gana mentre la decisió sigui el més consensuada possible. Les nacions-estat cada cop ens poden ajudar menys a suportar la pressió dels paràsits multinacionals i per altra banda ens fan vessar sang per ideas ridícules i imbècils. Tindríem que evitar deixar-nos enredar per els nostres governants amb tragèdies patriòtiques, exigir pau i compromís amb la ciutadania. I això val per georgians, russos, espanyols, catalans i tot l'inventari de patriotes del món. Menys folclor i més lucidesa.
Per altra banda el gran i elevat Occident segueix demostrant la seva hipocresia fent servir diferents vares de medir; Kosovo té dret a decidir però Osetia del Sud no. Tindríem que preguntar-nos perquè ens governa gent tan manipuladora i sanguinaria, i si nosaltres participem d'aquesta manera d'entendre el món repugnant i destructiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada