Si algú amb bones intencions tenia algun dubte envers determinades coses com per exemple la viabilitat del neoliberalisme o la política exterior del departament d'estat nord-americà ara tindria que començar e deixar les seves cabòries a banda. Estava clar fa temps però ara la transparència del desastre que s'organitza des de fa anys mareja a qualsevol amb una mica de sentit comú.Desprès del rescat de Fannie i Freddie, i de la darrera massacre de l'exèrcit americà a Afganistan contra població civil (majoritàriament infants) mantenir determinats valors és un delicte moral. No és una cosa d'esquerres o dretes, com a alguns els hi agrada dir, és una cosa de persones normals o de gent sense escrúpols.
Podeu veure aquest vídeo en el qual es constata una petita part d'una tragèdia entre d'altres habituals, però no penseu que poso l'enllaç en clau de prova, Nacions Unides té molt clar el que ha passat. A hores d'ara demanar la presumpció d'innocència pels caps militars i polítics d'EE.UU.és una broma de mal gust.
http://www.youtube.com/watch?v=ZzzWba2B_C0&eurl=http://www.commondreams.org/headline/2008/09/08-9
Impressiona veure com estan sembrant la destrucció des de la Mediterrània fins a Àsia Central aquesta colla de malalts mentals, perquè aquest és el greu problema; estem governats per malalts mentals i encara que esgarrifa saber-ho és terriblement cert.
Pel que fa a Freddie i Fannie, veiem el que molts ja sabíem; el “mercat autorregulat” no reacciona i té que fer-ho l'estat model dels feligresos del tatcherisme intervenint-hi. Puc riure? Ja, ja, ja... Perdoneu, ja se que tot plegat és per plorar però malgrat tot la cosa no deixa de ser desesperadament còmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada